Les paraules "Berner Oberland" ens suggereixen sempre la trilogia de l'Eiger, el Mönch i la Jungfrau: El massís de la gran gelera de l'Aletsch. Aquesta zona, l'Oberland per antonomàsia, no és, però, la capçalera d'aigües de l'Aare, el riu de Meiringen i Interlaken, el que forma els grans llacs de Brienz i Thun. Si seguim sempre la vall principal deixarem a la dreta el Lötschental, on es troba Grindelwald, i arribarem, un cop passada l'Aareschlucht, a Innertkirchen, on la carretera ens ofereix dues opcions: el camí del Grimselpass, que ens durà al Valais, ben a prop de la gelera del Ròdan, o bé la ruta del Sustenpass, que comunica el cantó de Berna amb el d'Uri. És d'aquesta segona vall, el Gadmertal, que us voldria parlar en aquesta ocasió, amb motiu d'haver-la visitat en un cap de setmana curt, però intens, de finals del mes de maig del 1991.
El Sustenpass, a 2224 m d'alçada, representa l'única comunicació per carretera entre l'Oberland de Berna i el cantó d'Uri, extraordinàriament muntanyós. El coll s'obre entre el massís del Titlis (3238 m) al nord i el Sustenhorn (3503 m) al sud. El Titlis, cim emblemàtic del minúscul cantó d'Obwalden, presenta, a la banda solana, uns magnífics penyassegats dolomítics de prop d'un miler de metres d'alçada. La vessant nord, d'extraordinària bellesa, ha estat, com en tants d'altres cims, del tot malmesa per les instal.lacions turístiques i els remuntadors mecànics: El majestuós Titlis ha deixat de ser un cim: És una pista d'esquí. A migdia del Sustenpass, però, hi ha un massís extraordinari: Geleres llargues i amb pendents molt esquiables, feréstegues cascades de seracs, arestes de neu i roca...
El Sustenpass acostuma a estar tancat de novembre a maig. La carretera és sempre transitable fins el llogarret de Gadmen (1205 m), però, si el pas està tallat més enllà d'aquí, les possibilitats de fer esquí de muntanya són molt reduïdes. No és, per tant, una zona adient per a Setmana Santa, sinó que cal esperar el moment, cap a primers de maig, en que s'obre el pas fins a Steingletscher i els guardes pugen als refugis. Tampoc no convé deixar-ho per a molt enllà de la temporada: Quan el Sustenpass està obert fins dalt, podríem trobar poca neu a l'extrem de la gelera i, el que és pitjor, podríem tenir problemes per remuntar les dues cascades de seracs que cal salvar per arribar al replà superior del Steingletscher.
La gelera Steingletscher dóna nom a un hotel de muntanya i un refugi situats al peu de la carretera del Sustenpass, en un marcat revolt, a 1865 m d'alçada. Des d'aquest punt es poden fer ascensions d'una jornada als cims de la capçalera de la vall: Sustenhorn (3503 m), Gwächtenhorn (3375 m), Mittlerer Tierberg (3418 m) i Vorderer Tierberg (3091 m). Una altra ascensió clàssica és el Giglistock, un cim de 2900 m, molt esquiable, que recorda lleugerament el nostre Montardo, vist per la banda de Saubadies. També es pot pujar el Fünffingesstöck (2993 m) que és el cim que tanca el Sustenpass pel nord i és un mirador impressionant sobre la paret sud del Titlis.
Un divendres de finals del mes de maig, a primera hora de la tarda, pujàvem, en Josep Maria Sala, l'Ernest Gutiérrez i jo, els suaus pendents de la part final del Steingletscher. Aquesta gelera presenta dues marcades cascades de seracs que, amb el retrocés general de la neu d'aquests darrers anys, poden ser un obstacle important. Quan hi vam ser nosaltres, eren de bon passar. A 2795 m, enfilat en un esperó de roca, hi ha el refugi Tierbergli, on volíem fer estada. Es tracta d'un refugi molt agradable on, tot i estar en una zona prou multitudinària, vam trobar-hi un ambient força simpàtic. El dissabte, la pujada al Sustenhorn va ser una festa: bona neu, un pendent molt apropiat que permet fer cim amb les fustes als peus i un panorama esplèndid. L'escàs desnivell (uns 700 m des del refugi), deixa força temps per a poder encadenar aquesta ascensió amb la del Gwächtenhorn i així ho vam fer. Aquest cim presenta, per la cara sud, un dret espadat de 600 m d'alçada. La cara nord forma una gelera penjada que, amb bones condicions de neu, ofereix un agosarat descens fins a la cota 2800 de la gelera Steingletscher. Finalment, es pot completar la jornada amb la ràpida ascensió de l'esvelt Mittlerer Tierberg (3418 m, però l'ascensió d'esquí acaba a un avant-cim d'uns 3350 m). El diumenge, a primera hora del matí i amb una neu infame vam esquiar al llarg de la gelera fins al lloc on teníem l'auto. 2000 m de desnivell de pujada i 2200 km de carretera. Hi deu haver muntanyes més a prop, però aquest cap de setmana al Sustenhorn ens va deixar un record ben agradable.
El Sustenhorn forma part d'un massís molt interessant que s'estén entre els colls de Susten i Grimsel, a cavall dels cantons de Berna, Uri i Valais. Pot ser d'interès el fer un petit repàs a les possibilitats d'aquesta zona des del punt de vista de l'esquí de muntanya, per tal d'encoratjar a visitar-la. Hi ha tres geleres principals: Steingletscher, de la qual ja hem parlat; Triftgletscher i, finalment, la gelera del Ròdan. El Triftgletscher desguassa, com el Steingletscher, al Gadmertal i presenta una bona sèrie de cims (Diechterhorn, Tieralplistock, Steinhüshorn, etc.) molt apropiats per a l'esquí. El problema que presenta aquesta gelera és que té molt mal accés perquè el fons de la vall queda engorjat. La gelera del Ròdan desguassa, és clar, al Valais. El seu cim més característic és el Dammastock, de 3630 m, una muntanya colossal vista del NE, però que presenta una vessant sud molt suau i esquiable. La seva ascensió es fa des de l'Hotel Belvedere, a la ruta del Furkapass. Cal, per tant, esperar a que la ruta del Furka estigui lliure de neu fins la cota 2272. L'inconvenient principal del Dammastock és que de l'auto al cim hi ha uns 10 km de recorregut horitzontal. Una altra ascensió clàssica a realitzar des de la carretera del Furka és el Galenstock, de 3583 m.
Diguem, finalment, que aquest petit paradís de l'esquí de muntanya es converteix, quan ve l'estiu, en una de les zones d'escalada en granit més important dels Alps: Salbitschijen, Bergseeschijen, Galenstock, Furkahorn...: El millor granit de Suïssa.
(Article aparegut a la revista Muntanya del Centre Excursionista de Catalunya)