Úrsula Willius, 1942-2008
No he trobat cap foto d'ella sense el seu somriure. No tinc cap record seu que no dugui l'empremta del seu optimisme i la seva alegria. No puc obrir cap dels meus àlbums sense trobar-hi l'Úrsula dalt d'un cim, l'Úrsula caminant per la muntanya, l'Úrsula esquiant o parant una tenda, l'Úrsula envoltada d'amics, vivint l'amistat i la muntanya amb una força i una vitalitat extraordinàries. Fent cordada en una aresta dels Alps, obrint traça a un coll del Pirineu, compartint amb nosaltres, els seus amics -que som molts i molts, de totes les edats i d'arreu- l'alegria de la natura, la companyonia, els bells moments de l'alba o del capvespre, el plaer perdurable del cim i la satisfacció serena dels camins.
 | Com n'és de cruel que la roca i la neu hagin triat una persona com ella per a descarregar-hi la seva ira cega i absurda! N'hi va haver prou amb una allau de primavera i un ressalt rocallós prop del cim de l'Estaragne per consumar la tragèdia: L'Úrsula Willius va fer la seva darrera excursió el 22 de juny d'aquest any. L'acompanyaven la Teresa, la Neus, l'Àlex i en Dani, als que m'agradaria ser capaç de donar consol. El que hauria d'haver estat una plaent esquiada de final de temporada, la que es fa just abans de desar els esquís i començar a embastar projectes per als mesos d'estiu, va convertir-se, per a la nostra amiga, en l'excursió definitiva i fatal, la que no té retorn, la que voldríem pensar que dóna accés a noves valls assolellades, a muntanyes encara més altes i més majestuoses. Nosaltres, mentre seguim a aquesta banda del mur, haurem de resignar-nos a anar a la muntanya sense ella, sense la seva rialla franca i la seva presència amiga. Qui podrà fer el recull dels cims que ella ha petjat, de les valls que ha visitat? Caldria posar en comú els records de tots seus amics, una tasca pràcticament impossible. Si ho poguéssim fer, veuríem que l'Úrsula ha tingut una vida muntanyenca d'una intensitat poc freqüent. Molts dels millors moments que jo he viscut a la muntanya els he viscut al costat de l'Úrsula. Parlo de cims com el Weisshorn, l'Obergabelhorn o el Montblanc, però també d'acampades sobre la neu i d'excursions amb esquís per una o altra vall del Pirineu o els Alps. I estic segur que molts dels que em llegiu la vareu conèixer i podríeu explicar vivències similars. Només la suma de totes aquests testimonis ens podria acostar a una idea del recorregut vital de l'Úrsula. |
Dels Andes al Pamir, passant per Montserrat (l'Úrsula és una dels set que donen nom a l'Agulla Dels Set), Grenlàndia, els Pirineus i els Alps, la llista de les seves excursions va molt més enllà de la part que cadascú de nosaltres va conèixer. Si a aquesta llista hi afegim la seva notable activitat de ciclisme (coneixia bé els colls clàssics dels Alps) i de vela (a la qual va dedicar-se amb gran intensitat en una etapa de la seva vida), la seva implicació amb iniciatives de defensa de la natura (com Mountain Wilderness) i la seva prolongada participació en curses d'esquí de muntanya, fent equip amb en Jordi Matias, començarem a configurar una imatge d'una persona que, si la seva profunda modèstia no li ho hagués impedit, hauria pogut presumir d'una experiència amplíssima, polièdrica, d'extraordinària riquesa.
Si d'ella només poguéssim dir que va pujar molts cims o que va ser una excursionista infatigable, no crec que aquestes paraules haguessin arribat a ser publicades. Si ara jo sento la nacessitat de publicar unes paraules de record és perquè la capacitat de l'Úrsula per a l'amistat era encara més gran -molt més gran!- que tot el conjunt de les seves ascensions i excursions. El seu record ens ensenya els valors de la companyonia, la senzillesa, l'amor a la natura i el tracte amable, fins el punt que, en els dies posteriors a l'accident, molts amics han arribat a dir "voldria ser com ella". I és comprensible, perquè l'Úrsula era aquella companya que tots estimàvem, la que sempre optava per l'optimisme, la que sabia combinar un esperit muntanyenc de tremp fortíssim amb la bonhomia i l'alegria més encomanadisses, una experiència alpina dilatada i plena amb un capteniment marcat per la discreció i la modèstia. |  |
Diuen que no sabem apreciar el valor de les coses fins que no les perdem. Potser és cert. Potser ara ens n'adonem millor que mai com n'érem d'afortunats de tenir una amiga com l'Úrsula, d'haver pogut compartir amb ella una part de la nostra vida de muntanyencs. Ara que ens mancarà la seva presència amable, haurem de buscar consol en el record de la seva amistat i en el conreu de les virtuts que la caracteritzaven. Els projectes que hauríem volgut dur a terme amb ella han quedat estroncats, però estic segur que tots els que la vàrem conèixer trobarem, mentre fem camí, amb sol o maltempsada, cap a algun cim esquerp, com el record de l'Úrsula ens és benigne i ens fa millors. I li donarem gràcies per ser com era, per la seva manera de fer les coses, per la seva simpatia i per la seva amistat. Gràcies per tot, Úrsula!
Text i fotos: Jaume Aguadé